Un senyor de Puerto Rico
al balcó tenia un lloro
de rica ploma i bon pico:
un lloro dels que fan oro,
dels lloros que costen pico.
Un veí seu, que era moro,
de Tetuan, va rebre un mico.
Amarra aquest mico, el moro,
al balcó, quedant el lloro
a l'altre, però lluny del mico.
Mes tan i tan xerrà el lloro,
que un dia s'empipa el mico,
i amb rabiós alè de toro
l'embesteix. S'amaga el lloro,
trenca la cadena el mico,
salta a la gàbia del lloro,
surt el lloro, pica al mico,
xiscla el mico, xerra el lloro
i, amb l'esvalot, surt el moro.
I el senyor de Puerto Rico
- Per què no tanca el seu lloro?
- Per què no amarra el seu mico? -
Exclament els dos fent coro,
volguent l'un agafar el lloro
i estirant-li, l'altre, el mico.
Cau el mico sobre el lloro.
El lloro li clava el pico.
Reganya les dents el mico
i, esbarat, mossega el moro
i el senyor de Puerto Rico.
Aquest renega del lloro,
prometent matar el mico,
mentre que, furiós, el moro
provoca l'amo del lloro
i embesteix a lloro i mico.
Cap amunt s'enfila el lloro,
cap avall s'escorre el mico
i, faltant tots al decoro,
agarrats queden el moro
i el senyor de Puerto Rico.
- ¡Ay, moro, si pierdo el loro!
- li diu el de Puerto Rico.
Replica, cremat, el moro:
- Pagaràs ben car el lloro,
oh, cristià!, si es perd el mico.
Creix el brogit; vola el lloro,
cau al carrer sobre el mico...
Burrango el de Puerto Rico,
veient-se amb perill el lloro,
altre volta sobre el mico!
Es desfà com pot, del moro.
Entra i pega un tiro al mico,
però l'erra i mata el lloro.
Cau desmaiat. Riu el moro
i fuig a buscar el mico.
Eixerit, retorna el moro
amb el lloro mort i el mico.
Auxilia el de Puerto Rico...
I després li envia el lloro
amb una carta, pel mico,
que diu: "Seis onzas en oro
per l'atemptat contra el mico,
d'un cristià reclama un moro.
Guardi's, dissecat, el lloro.
Pagui'm ara, a mi, aquest pico".
Veu això l'amo del lloro.
Es tira damunt del mico.
Mata el mico, mata el moro,
i, mort moro, mico i lloro,
fa un farcell... i a Puerto Rico!
9 comentaris:
Es la primera vez que leo esta poesía?
Ves lo peligroso de la "mezcla de culturas"?
Un beso
Nerim
Un tigre, dos tigres, tres tristes tigres, comen trigo en un trigal.... somos tu hermana y tu sobrina Clàudia, y nos hemos reído un rato con el mico, el lloro y el moro.....
Ahora nos vamos a dormir dispuestas a no soñar ni con el loro, ni con el mico ni con el moro, eso sí, con el "gosset carlino".
Besitos.
Ens agradat molt la historia del lloro, el mico, el moro i eñ senyor...
feai temps que la buscaba fins que per fi la he trobat. la barreja de culturas de vegades surt molt be i molt bona :-)
adue i fins un altre
Tengo 61 años i ya de niña mi padre acostumbraba a recitarme esta poesia pues la sabía de memoria.
Me gustaba mucho escucharla y la busqué asiduamente, pues con los años mi padre empezó a olvidarla i porfín en internet la encontré. La que no para de recitarla y reirse con ella ahora, soy yo.
M C D
Gràcias por colgarla.
Our updates Recent articles:
I all the time emailed this web site post page to all my associates, since if like to read it after that
my contacts will too.
my webpage: ralph lauren polo sale
Magnificent goods from you, man. I've understand your stuff previous to and you are just extremely magnificent. I really like what you have acquired here, really like what you are saying and the way in which you say it. You make it enjoyable and you still care for to keep it sensible. I can not wait to read much more from you. This is actually a terrific site.
Also visit my web site; Oakley Sunglasses Cheap
always i used to read smaller articles or reviews which also clear
their motive, and that is also happening with this article which I am reading at this place.
Also visit my weblog: Oakleys
I have read so many articles about the blogger lovers
but this post is genuinely a pleasant piece of writing,
keep it up.
Here is my web blog ... Sac Louis Vuitton
Publicar un comentario