7 oct 2009

La lleona de La Sènia



Per ordre de l'Alcalde
es fa saber a tothom
que una fera ferotge
del parc s'escaparà.

Es prega a les senyores
compren força aliments
i no surten de casa
fins que torne el 'bon temps'.

Tot el que tinga cotxe
que fota el camp corrent,
i se'n vaja a la platja,
a la torre o als hotels.

L'Alcalde s'encarrega,
fent ús dels seus poders,
de la fera ferotge
deixar-la sense dents.

El que això no acompleixca
que no es queixe després
si per culpa la fera
ell rep algun torment.

Jo que no tinc ni casa,
ni cotxe, ni un carret
em vaig trobar aquell dia
la fera en el carrer.

Tremolant i mig mort:
-Ai Déu, redéu, la fera!
I en veure'm tan fotut
em va dir molt planera:

-Xicot, per què tremoles?
Jo no te'n menjaré.
-I doncs, per què t'escapes
del lloc que tens marcat?

-Vull parlar amb l'Alcalde
i dir-li que tinc fam,
que la gàbia és petita,
jo necessite espai.

Els guàrdies que la veuen
la volen atacar,
la fera es defensa,
no la deixen parlar.

Com són molts i ella és sola,
no pot i me l'estoven.
I emprenyats per la feina,
a la gàbia me la tornen.

Per ordre de l'Alcalde
es fa saber tothom
que la fera ferotge
ja no ens treurà la son.

I gràcies a la força
no ha passat res de nou,
tot és normal i 'maco'
i el poble resta en pau.

Lletra i música: Ovidi Montllor


Tan de bo que totes les feres que tenim aviu dia escampadas pel món, fossin tan perilloses com la lleona! Oi, Ovidi?

Pobreta, ha d'estar ben espantada!!


4 comentaris:

paco dijo...

marylou, el ovidi ens a recordat altres temps de lluita per la llibertat, a vegades ens sembla que éra ahir, pero nó ya fá temps de axó, el alcoyá ens vá dexar molt pronte....graçies marylou

Mariaisabel dijo...

La lleona de La Sènia, ara resulta que es un gos!!!!!
Tan que hem patit!
Petonets

Julia dijo...

Gràcies MaryLou per recordar-nos a aquest home meravellós que va ser l'Ovidi Montllor.
Doncs a mi m'ha entristit molt que hagin matat al pobre gos doncs que jo sàpiga no havia fet mal a ningú. Puta prepotència humana que sempre ens creiem en el dret de destruir-ho tot per a la nostra comoditat.

Petons

emma dijo...

Maria, quan jo era petita, mon pare sempre ens posava en ovidi, i sempre cantabem aquesta canço...ara jo,li canto a la meva filla, de moment no enten res (està clar) però espero algún dia poder explicar-li la nostra història, més de mons pares que meva, però que no s'oblidi...tinc la lletra penjada a la nevera, i cada vespre després de sopar li canto....m'ha agradat trobar-ho aquí penjat...un petó!