Ahir vam acomiadar en Romeu.
Se'n va anar el 20 d'octubre, i sempre tan generós, va donar el seu cos a la ciència. No hi va haver enterrament, però els seus amics llibreters, van organitzar una cerimònia homenatge, a la qual ens vam afegir els membres de l'associació de veïns.
Va ser molt emotiu. La seva família, molts amics, nosaltres... presidits per aquesta foto que, per cert, la vaig fer amb el mòbil, i té uns reflexos lletjos, quan tingui una millor la canviaré.
De la mateixa manera que somriu a la foto, m'agradaria pensar que somreia allà on es trobi, veient-nos parlar d'ell amb tanta estimació, tant respecte... a estones amb la veu trencada pels sentiments i a vegadas, explicant anècdotes, fent esclatar rialles del auditori.
Vam concloure l'acte amb una copa de cava, com ell ho havia deixat dit, sense cares llargues i brindant per ell i per tots nosaltres.
Aquesta poesia la va llegir el seu amic Pere Fàbregues:
LA MORT NO ÉS RES
La mort no és res: jo tan sols sóc a l'altre costat.
Jo soc jo, vosaltres sou vosaltres.
El que he estat per vosaltres, ho seré sempre.
Anomeneu-me pel nom que sempre m'heu anomenat.
Parleu com sempre ho heu fet: no empreu pas un to diferent,
ni solemne ni trist.
Continueu rient del que ens rèiem junts.
Reseu, somrieu, penseu en mi.
Que el meu nom sigui pronunciat a casa nostra
com sempre s'ha fet, sense èmfasi ni angoixa.
La vida significa el que sempre ha significat,
l'eix és el que sempre ha estat, el fil no s'ha trencat.
Per què estar fora del vostre pensament,
simplement perquè soc fora de la vostra vida?
Jo us espero. Jo no soc pas lluny,
just a l'altre costat del camí.
Charles Peguy
Adeu, amic...
Cuscús rápido de cordero
Hace 2 semanas
5 comentaris:
maria, parafraseando una canción de alberto cortez...cuando un amigo se vá, queda un espacio vacio, que no lo puede llenar la llegada de otro amigo.....,creo que tiene razón por que cada amigo tiene una forma de ser otra forma de estar,por lo tanto el amigo ido y más cuando es una persona íntegra, formal y cabal, siempre se le recuerda, siempre se le tiene en la mente, pero bueno yá sabemos que pese al dolor, por ése amigo ido, aqui nosotros tan sólo estamos de paso...saludos paco
Un post molt emotiu i entrenyable.
Sé el que es perdre un amic, en el meu cas dos, ja que en poc temps he perdut a la meva millor amiga i fa dos anys el meu millor amic, així que aquest escrit teu me'ls ha fet recordar.
Bonica la poesia.
Una forta abraçada
Mariaisabel
Un precioso homenaje a un amigo que se fue. Muy emotivo, con ese estilo tuyo tan personal, como preciosa es la poesía de Charles Peguy.
Un besote
Es sólo el principio...
Y permanecerá porque el amor permanece, y él es una muestra de ello.
Un abrazo y una oración.
Cuando nos hacemos mayores una de las cosas más penosas es que los amigos se van...Y "algo se muere en el alma"...
Pero lo bueno es que nos dejen recuerdos amables y el consuelo de haberlos tenido y disfrutado de su amistad y cariño mientras vivieron.
Un abrazo muy fuerte.
Publicar un comentario