Hi ha històries del barri que poca gent coneix i jo procuraré recordar-las amb la intenció de que no es dilueixin a la memòria.
La gent de la meva edat recordarà que el carrer Padilla acabava en un mur i una nau que encara existeix, mig en ruïnes, que tenia l’entrada per el Torrent d’en Lligalbé.
Aquesta nau els últims anys pertanyia a una empresa de licors, que la utilitzava de magatzem distribuïdor dels seus productes per tota Catalunya.
Doncs bé, aquesta nau que ara es troba abandonada, son els restes d’una fàbrica propietat d’un aristòcrata italià molt afeccionat a les carreres de formula 1 i com que no tenia cotxe, va comprà el terreny i va muntar la fàbrica. És clar, en petita escala, doncs tenia quatre o cinc naus i va arribar a construir sis o set cotxes. Com que aquesta indústria no va tenir el èxit que esperava, va canviar la trajectòria del negoci i va començar a fabricar màquines per a projectar pel·lícules, es a dir, projectors de cinema.
A les esmentades màquines les va posar el nom de OSSA, que volia dir
ORFEÓ SINCRÒNIC SOCIETAT ANÒNIMA.
Al final aquest negoci tampoc va tenir l’èxit que se esperava i per aprofitar tota la indústria que ja estava muntada finalment va decidir fabricar motocicletes. Aquesta vegada l’èxit va acompanyar el projecte. Es van vendre milers de motocicletes amb el nom OSSA.
No obstant la sort no acompanyava aquest senyor. Al cap de poc temps un fabricant català anomenat Permanyer va començar a fabricar motocicletes amb la marca MONTESA. Segurament van promocionar millor la seva marca, de manera que van aconseguir triomfar sobre la OSSA.
El cas es que la OSSA només va durar uns quants anys.
Va ser aleshores quan el Sr. Porcioles va començar a incordiar amb el viaducte dels nassos. El carrer Padilla va poder seguir fins la Ronda Guinardó, i les naus de la fàbrica, excepte la que al començament he explicat que encara hi és, van desaparèixer per donar pas al “mastodonte”.
Sort que hem aconseguit l’enderroc gràcies a la oposició veïnal que s’ha fet des de el primer moment.
Sebastián Rodríguez López
La gent de la meva edat recordarà que el carrer Padilla acabava en un mur i una nau que encara existeix, mig en ruïnes, que tenia l’entrada per el Torrent d’en Lligalbé.
Aquesta nau els últims anys pertanyia a una empresa de licors, que la utilitzava de magatzem distribuïdor dels seus productes per tota Catalunya.
Doncs bé, aquesta nau que ara es troba abandonada, son els restes d’una fàbrica propietat d’un aristòcrata italià molt afeccionat a les carreres de formula 1 i com que no tenia cotxe, va comprà el terreny i va muntar la fàbrica. És clar, en petita escala, doncs tenia quatre o cinc naus i va arribar a construir sis o set cotxes. Com que aquesta indústria no va tenir el èxit que esperava, va canviar la trajectòria del negoci i va començar a fabricar màquines per a projectar pel·lícules, es a dir, projectors de cinema.
A les esmentades màquines les va posar el nom de OSSA, que volia dir
ORFEÓ SINCRÒNIC SOCIETAT ANÒNIMA.
Al final aquest negoci tampoc va tenir l’èxit que se esperava i per aprofitar tota la indústria que ja estava muntada finalment va decidir fabricar motocicletes. Aquesta vegada l’èxit va acompanyar el projecte. Es van vendre milers de motocicletes amb el nom OSSA.
No obstant la sort no acompanyava aquest senyor. Al cap de poc temps un fabricant català anomenat Permanyer va començar a fabricar motocicletes amb la marca MONTESA. Segurament van promocionar millor la seva marca, de manera que van aconseguir triomfar sobre la OSSA.
El cas es que la OSSA només va durar uns quants anys.
Va ser aleshores quan el Sr. Porcioles va començar a incordiar amb el viaducte dels nassos. El carrer Padilla va poder seguir fins la Ronda Guinardó, i les naus de la fàbrica, excepte la que al començament he explicat que encara hi és, van desaparèixer per donar pas al “mastodonte”.
Sort que hem aconseguit l’enderroc gràcies a la oposició veïnal que s’ha fet des de el primer moment.
Sebastián Rodríguez López
5 comentaris:
Interessantíssima història fins a arribar a les motos OSSA. No sóc gens aficionat a les motos, però el meu pare sí, i en tenia una. Era una Montesa, precisament, i encara en recordo la matrícula: B-117.364.
M'ha fet gràcia el que expliques perquè precisament l'altre dia vaig llegir al diari que hi havia en projecte tornar a fabricar motos amb la marca OSSA, i encara m'ha vingut a la memòria una altra de les marques molt popular de l'època: Ducati.
maria, yó en cabio sí soy aficionado a las motos, coincido con enric que, he leido muy recientemente que la marca ossa vuelve al mercado, yó la última que tuve fué una ducati, y mi amigo tono fuentes, todavia tiene una ossa que utiliza pára ir al campo, muy interesante tu exposición .........saludos paco
Ei, Marylou, que interessant aixó que expliques, no tenia ni idea. Jo vaig tenir un amic que tenia una Ossa. És molt interessant aquesta idea teva d'explicar velles històries per conservar la memòria del barri, tan de bó tothom ho fes doncs sap molt de greu que es perdi aquesta tradició de passar les històries de pares a fills, en lloc de fer-se malbé les neurones amb tota la televisión basura que còrre pel món.
Un petó i una forta abraçada
Jo també conec la marca Ossa, un amic meu en tenia una. Visc just al costat d'on era aquest magatgem. Ara el Torrent de Lligalbé està fet una pena: brut, amb els murs del magatgem semicaiguts, amb molta brutícia i amb racons perquè si instal·lin nois i noies a fer qui-sap-què. és una pena que l'ajuntament no arregli aquest racó del barri.
AT
el meu marit va teniruna OSSA i despres una NSU com les de la poli
Publicar un comentario