23 mar. 2010

Històries del meu barri


Hi havia al principi del carrer de l’Encarnació un camp de futbol en el qual jugava un equip que es deia Unión Deportiva Gracia. Aquest equip ja no existeix, però sempre va ser el rival del Club Deportivo Europa, aquest sí que encara hi és i té el seu propi camp al carrer Sardenya.

Tots dos equips portaven la seva rivalitat als últims extrems. Com aquella vegada que jugaven tots dos i els fanàtics de l’Europa van incendiar la tribuna del Gràcia... és clar que no era de formigó com les que fan ara, era de fusta.

Aquest camp tenia l’entrada pel carrer de l’ Encarnació i donava al carrer Taxdirt. Era propietat d’un senyor que s’anomenava Jesús Escribano, també conegut pel sobrenom de “el jabonero”, perquè tenia una fàbrica de sabons, però va tenir una època dolenta econòmicament parlant, i va haver de vendre’s el camp.

Qui l’hi va comprar va ser una persona molt famosa en aquells anys, ja que era campió d’Espanya de ciclisme, a banda de policia de carreteres. En aquell espai, va voler posar un velòdrom.

N’hi havia un en venda, a Tarragona, de fusta i el va comprar, però s’havia de muntar... i aquí, vaig intervenir-hi jo!

Amb l’ajut de dos grans campions del ciclisme com eren aleshores Bahamontes i Corrales, amics d’en Mostajo, que va ser qui va comprar el camp, vam instal·lar el velòdrom.

En aquella instal·lació s’hi feien carreres els dissabtes i els diumenges, sempre amb les grades plenes a vessar, perquè en aquella època el ciclisme tenia molta tirada i era un bon negoci.

Com ara són un gran negoci les residències geriàtriques, ja que ara n’hi ha una que ocupa tot l’espai del llegendari velòdrom Mostajo.

Sebastián Rodríguez López

4 comentaris:

Mariaisabel dijo...

Jo també sóc de Gràcia!!!
Coenec bé tot el barri, encara que ara visc a Tarragona.
El meu pare sempre parla del camp del Gràcia, on ell jugava de jovenet.
El camp de l'Europa hi havia anat molt. Quan hi passo sento nostàlgia d'aquells anys. Està tot tan canviat!
Vaig veure com feien el Geriàtric que anomenes, hi passo sovint també.
Quins records!
Una abraçada
Mariaisabel

mercè dijo...

Estava tafanejant el "teu raconet" i em sembla genial!.Si no ho he entès malament ets de gràcia!,jo en sóc "filla" per molt que des de fa 14 anys visc a Sants.Vaig viure molts anys amb els meus pares al C.Sta creu i 2 anys al carrer Vilafranca. Em conec millor Gràcia que no pas Sants...Al carrer Encarnació recordes l'escola Patufet?alla era jo de moooooolt petita.A veure si coincidim en alguna classe i comentem la jugada!. Em sembla un blog fresc, sense maníes,MOLT SALUDABLE!! una felicitació ben gran. Mercè-destapant cassoles.

MaryLou dijo...

El meu barri no és Gracia, estem a tocar, però nosaltres som a, Baix Guinardó.
Recordo molt bé l'escola Patufet!!!
Petonets

Anónimo dijo...

Jo no soc de Gracia pero em sembla meravellos que gracies a les nostres experiencies ens poguem asseventar de coses molt curioses. Jo de fet soc fill adoptiu del barri, jugador de petanca del A.P. Gaudi, de la Ronda del Guinardo i porto pujant al barri 32 anys, des de la Sagrada Familia on visco.
I ara que contactem, donar-vos les gracies per el vostre recolzament des de les institucions cap al nostre estimat Club.

Albert Acero (vice-president del Club A.P. Gaudi) e-mail: "yoteto@telefonica.net"
Blogspot: "La petanca i jo".